Ayer encontré este ejercicio que hice en Segundo de Bachillerato. Me hizo gracia releerlo y he decidido colgarlo. Consistía en explicar lo que yo entendía o lo que me inspiraba cada una de las palabras destacadas, previa lectura de las opiniones de Josep Plà. Aquí, pues, están los escritos de una soñadora de tan sólo 17 años...
> Escriure
La meva ploma desitja continuar... no vol parar... ni pot... és una necessitat que té l’ànima de buidar tots els sentiments en un paper, els sentits de descriure allò que veuen i senten i la raó i la consciència humana de deixar constància dels fets que han marcat la nostra manera depensar, per intentar no tornar a caure en els errors del passat.
> Il·lusions
Viure sense il·lusions... viure d’il·lusions... no seria viure. Hem de buscar l’equilibri i controlar les il·lusions per no caure en la frustració, però sempre les hem de tenir presents ja que romanen dintre nostre i ens fan sentir passions, emocions i sentiments diferents; il·lusionar-se per coses que es consideren insignificants, pel futur, pel nou dia que es presenta... ens ajuda a millorar i a ser feliços, en definitiva a portar una vida millor.
Viure sense il·lusions... viure d’il·lusions... no seria viure. Hem de buscar l’equilibri i controlar les il·lusions per no caure en la frustració, però sempre les hem de tenir presents ja que romanen dintre nostre i ens fan sentir passions, emocions i sentiments diferents; il·lusionar-se per coses que es consideren insignificants, pel futur, pel nou dia que es presenta... ens ajuda a millorar i a ser feliços, en definitiva a portar una vida millor.
> L’ambició
Ment que vola a la captura de desigs que marquen objectius, desigs fàcils d’aconseguir o desigs que sempre restaran desigs. Potser ajuden a la fixació de metes i a valorar el que es fa, però potser destrueixen la pròpia persona que cada vegada vol més i fa tot el possible per aconseguir·ho justificant els fets per a les finalitats.
Ment que vola a la captura de desigs que marquen objectius, desigs fàcils d’aconseguir o desigs que sempre restaran desigs. Potser ajuden a la fixació de metes i a valorar el que es fa, però potser destrueixen la pròpia persona que cada vegada vol més i fa tot el possible per aconseguir·ho justificant els fets per a les finalitats.
> Natura contra Cultura
Tinc la sensació d’haver compartit mitja vida amb l’aprenentatge de cultura, sense haver gaudit suficientment de la natura, quan realment és una equivocació, ja que la natura i el seu coneixement són cultura.
Tinc la sensació d’haver compartit mitja vida amb l’aprenentatge de cultura, sense haver gaudit suficientment de la natura, quan realment és una equivocació, ja que la natura i el seu coneixement són cultura.
> L’adolescència
Època en què penses que tot surt malament, en què tens la sensació d’estar incomprès per un món que es transforma contínuament.
No entens què passa i per què, et proposes canviar el món sense aconseguir cap triomf, encara que sempre es manté la il·lusió i l’esperança d’un futur millor. CFS
Època en què penses que tot surt malament, en què tens la sensació d’estar incomprès per un món que es transforma contínuament.
No entens què passa i per què, et proposes canviar el món sense aconseguir cap triomf, encara que sempre es manté la il·lusió i l’esperança d’un futur millor. CFS
No hay comentarios.:
Publicar un comentario